R.Tagore.

T'estimo, amat meu. Perdona'm el meu amor. Com un ocell errat de camí he estat 

agafada. El meu cor, en èsser sotragat, perdé el seu vel i restá nu. Cobreix-lo amb 

la teva compassió, amor meu, i perdona'm el meu amor. Si no pods estimar-me, 

amor meu, perdona'm el meu dolor. No m'esguardis de lluny amb menyspreu. Jo 

em retiraré al meu racó i seuré inmòbil a l'ombra. Cobriré amb les dues mans la 

meva vergonya nua... Aparta de mi el teu rostre, amat meu, i perdona'm el meu

dolor. Si m'estimes, amor meu, perdona'm la meva joia. Quan el meu cor sigui 

arrabassat per la riuda de la felicitat, no somriguis del meu desempar perillós. 

Quan sigui al meu soli i et regeixi amb la meva tirania d'amor, quan et concedeixi 

els meus favors com una dea, sofreix el meu orgull, amor meu, i perdona'm la

meva joia. El Jardiner/R.Tagore.