DE MARISA

MARISA  G

Ella és rara.
Una barreja de pors, d'incertesa i dolçor, irònica per no sentir els seus pensaments.
Es riu i es riu dels seus defectes, dels seus cicatrius, de les seves caigudes.
Sap que no és res especial, fins i tot si algú l'hi diu.
No és bonica i no és sexy.
Ella és la que cau dels tacons.
Que ensopega a la falda mentre es despulla.
Que si plora s'oblida que té rimmel i se li passa la mà pels ulls.
Ella és la que menja amb les mans, que es taca de gelat, que si la conviden a dinar li agraden les coses simples.
Ella és la del mar d'hivern.
La lectora infatigable.
És la dels somriures torts per dir ok està bé així.
La que plora per una pel·lícula.
La que li agrada la lentitud, però viu a tota velocitat.
La que s'estreny els genolls al pit quan se sent sola.
La que es queda callada pensant a la nit.
La que prefereix la penombra al sol encegador, però li encanta la claredat.
Ella és així.
Una mica rara.
Una mica tot.
Una mica res.
Ella és així.
És ella ...