ENTRE EL 9 I EL 12 D’OCTUBRE: CATALANITZAR I ESPANYOLITZAR…
Amb la que ens està caient, i els periòdics vénen plens de
declaracions obscenes. La majoria de periodistes apessebrats per una o altra
ideologia, però també de gent, amb responsabilitats polítiques. Declaracions
extretes de gent amb tant poc de trellat, que millor estarien amb un punt a la
boca… Tant la crítica situació econòmica com la voluntat dels catalans a decidir
(els de l’àmbit de la Catalunya estricta, com diria J. Fuster), han desfermat
els dimonis que cada u tenia desats al més fons de la seua ànima.
Sobre la crisi
econòmica continuem com estàvem. Ningú no sap com agafar-la de la cua i cada u,
segons les seues responsabilitats, hi diu la seua, es contradiu amb les
declaracions dels altres responsables i tot sembla una torre de Babel on els
ciutadans hi estan, hi estem, tan desorientats com aquells babelians que, en
confondre’s les llengües, hagueren de dispersar-se… Ara la dispersió rau a
buscar treball fora de les pròpies fronteres en els països menys tocats per la
crisi. I si tancàvem els responsables fins que hi trobaren una solució
consensuada?...
Sobre la voluntat de
decidir dels catalans, a hores d’ara, se’n podria escriure un volum ben gros. No
cal que em faça el pesat. Des d’aquell militar retirat amençant amb els tancs,
com el Vidal-Quadras, fins al Gallardón, que ara diu comprendre les
sensibilitats catalanes (fa poc amenaçava que tant Catalunya com Espanya haurien
d’abandonar l’euro), com les declaracions d’altres amenaçant amb la por de la
ruïna econòmica, la inconstitucionalitat…, etc.
La nota més
lamentable i folclòrica, però, l’ha posada l’inefable ministre Wert, que té la
gràcia per arroves de posar el dit dins de l’ull cada volta que parla. (“Por qué no te callas?”) Ara acusa
l’ensenyament català de ser el promotor de l’adoctrinament nacionalista. I, per
tant, cal ‘imposar-hi’ una Contrareforma, un ensenyament que ‘espanyolitze’ els
nois i noies catalans. O siga, fer allò que critica. A sobre, però, després de
sentir polítics i, sobretot, professors catalans, resulta que en els llibres
d’Història no hi ha ‘cap pàgina’ d’on es puga deduir tal adoctrinament
‘nacionalista’. D’on es dedueix que el mateix ministre és un ignorant, fet greu,
o té mala voluntat i busca el vot dretà, la qual cosa és més greu per intentar
encendre un foc on no hi havia brossa… O siga, és un autèntic irresponsable. I
la caverna, naturalment, fent-li el joc. Però ja sabem que la caverna és
irreductible i no té remei… I es fa de notar tant!
Tot açò em duu a la
memòria les dates que se celebren aquesta setmana. Per una banda, el 9
d’octubre. Va ser gairebé el final d’una conquista. Volguem o no, les tropes
catalanes i aragoneses van desallotjar un poble, el musulmà, de les seues
terres, el van marginar, van repoblar la major part del Regne i el van
catalanitzar. És clar que, podríem dir, ells, els àrabs, els almoràvits, havien
fet el mateix anys enrere. Eren els signes dels temps. Maldava la idea de
recuperar la península per al ‘cristians’. Era jsut? Però, dins dels possibles,
el rei va respectar les lleis i costums musulmans. És quan entra la monarquia
dels Àustries, i la Inquisició, quan se’ls vol ‘castellanitzar’ i
‘cristianitzar’ a la força. I dic ‘castellanitzar’ (sinònim d’espanyolitzar,
senyor Wert), perquè són predicadors castellans els que la Santa Inquisició
envia al Regne de València. I no eren fanátics, ells.
Reconec que no podem
fer marxa enrere. Que la conquista del rei Jaume obrí més justament o
injustament un període històric, que la història ha estat i serà així… Que cal
recordar-ho, però…, amb una festa? Cal posar-se en la pell dels que van ser
desallotjats de les seues cases i terres a veure què en dirien… O diríem.
També es celebra al
Regne d’Espanya el 12 com una gran festa la conquista, l’espanyolització i
evangelització dels pobles indígenes americans a la força que, si no recorde
malament, tenien la seua pròpia cultura, en alguns pobles molt elevada, i la
seua pròpia religió. Però el dogmatisme religiós d’aquella època, basat en la
veritat ‘única’ (de què em sona) va permetre les atrocitats més anticristianes:
l’esclavitud i el genocidi físic i cultural, el robatori i espoli de les seues
riqueses... En nom de Déu, tret d’alguna excepció. Fins es va dubtar que els
indis tingueren ànima. I això volen que ho celebrem com a ‘festa nacional’, ‘dia
de la hispanidad’…
Crec que no és digne
de celebrar com a festa cap conquista, cap espoli, cap genocidi… Els vençuts
mereixen un respecte…
11/10/2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario